L'efecte fotoquímic és causat principalment per l'espectre ultraviolat (longitud d'ona {{0}},28 ~ 0,4um) de l'energia de la radiació solar. El mecanisme de l'efecte fotoquímic es diu simplement que quan s'il·lumina una quantitat suficient de llum a l'objecte, s'encarrega de "primer absorbir l'energia de la llum, de manera que les seves molècules o àtoms estiguin en estat excitat, l'energia absorbida pot estimular les molècules. , mitjançant la col·lisió intermolecular i la vibració en energia tèrmica, quan s'absorbeix prou energia, es produeix una reacció química". L'energia lumínica proporcionada per l'espectre ultraviolat és suficient per excitar les molècules de material orgànic, de manera que els seus enllaços es trenquen, es degraden o es reticulen, de manera que el material es deteriora. El dany més fàcil de trobar és la deformació, la decoloració, l'enfosquiment, la pols, l'esquerdament i altres danys a la superfície. Al mateix temps, també es reduiran les seves propietats mecàniques i elèctriques inherents, de manera que es redueix el valor d'ús del material, i fins i tot es desballa.
Exemples de danys causats per efectes fotoquímics:
- Canvi de color de teixit i plàstic.
- Esquerdament del recobriment, polverització i decoloració.
- La reacció fotoquímica causada per una radiació de longitud d'ona més curta condueix al deteriorament del cautxú natural, del cautxú sintètic i del polímer.
Prova de xenó
L'objectiu de la prova d'efecte fotoquímic és examinar l'equip afectat per l'efecte fotoquímic i utilitzat per suportar els efectes fotoquímics nocius causats per l'exposició solar a llarg termini. La prova no és una simulació de la radiació solar en condicions naturals de cicle dia-nit, sinó una prova accelerada que exposa l'equip a càrregues solars millorades (unes 2,5 vegades l'ordre de magnitud normal). Les característiques de la prova són que la irradiància utilitza el valor màxim extrem de 1120 W/m, i la irradiació i el temps d'irradiació són molt superiors al valor i el temps reals de la radiació diària natural, i el temps de prova és més llarg, normalment requereix 10 ~ 56 cicles.
Les proves de radiació solar s'utilitzen per avaluar la capacitat dels equips exposats directament a la radiació solar durant l'estació calorosa del seu cicle de vida per suportar els efectes tèrmics o fotoquímics de la radiació solar.
Cambra de prova LIB Xenon
|
|
|
