Els principals factors que afecten els resultats de la prova d'esprai de sal inclouen: la temperatura i la humitat de la prova, la concentració de la solució de sal, l'angle de col·locació de la mostra, el valor del pH de la solució de sal, la quantitat de sedimentació de l'esprai de sal i el mètode de polvorització.
- Prova de temperatura i humitat
La temperatura i la humitat relativa afecten la corrosió de l'esprai de sal. La humitat relativa crítica per a la corrosió metàl·lica és d'uns 70%. Quan la humitat relativa arriba o supera aquesta humitat crítica, la sal es deliqueurà per formar un electròlit amb bona conductivitat elèctrica. Quan la humitat relativa disminueix, la concentració de la solució salina augmentarà fins que es precipiti la sal cristal·lina i la taxa de corrosió disminuirà en conseqüència.
Com més alta sigui la temperatura de prova, més ràpida serà la taxa de corrosió de l'esprai de sal. L'estàndard de la comissió electrotècnica internacional IEC60355:1971 "AVALUACIÓ DELS PROBLEMES DE LES PROVES ACCELERATS DE LA CORROSIÓ MOSFERICA" assenyala: "Per cada augment de temperatura de 10 graus, la taxa de corrosió augmenta de 2 a 3 vegades i la conductivitat de l'electròlit augmenta en del 10 al 20%". Això es deu al fet que la temperatura augmenta, el moviment molecular augmenta i la reacció química s'accelera com a resultat. Per a la prova d'esprai de sal neutre, la majoria dels estudiosos creuen que la temperatura de la prova és més adequada a 35 graus. Si la temperatura de prova és massa alta, el mecanisme de corrosió per polvorització de sal és diferent de la situació real.
-
La concentració de la solució salina
L'efecte de la concentració de solució de sal sobre la taxa de corrosió està relacionat amb el tipus de material i recobriment. Quan la concentració és inferior al 5%, la taxa de corrosió de l'acer, el níquel i el llautó augmenta amb l'augment de la concentració. Quan la concentració és superior al 5%, la taxa de corrosió d'aquests metalls disminueix amb l'augment de la concentració. El fenomen anterior es pot explicar pel contingut d'oxigen a la solució de sal, que està relacionat amb la concentració de sal. En el rang de concentració baixa, el contingut d'oxigen augmenta amb la concentració de sal, però quan la concentració de sal augmenta al 5%, el contingut d'oxigen arriba a una saturació relativa i, si la concentració de sal continua augmentant, el contingut d'oxigen disminueix en conseqüència. Amb la disminució del contingut d'oxigen, la capacitat de despolarització de l'oxigen també disminueix, és a dir, l'efecte de corrosió es debilita. Tanmateix, per al zinc, el cadmi, el coure i altres metalls, la taxa de corrosió sempre augmenta amb l'augment de la concentració de la solució salina.
- Angle de col·locació de la mostra
L'angle de posició de la mostra té una influència òbvia en el resultat de la prova de polvorització de sal. La direcció de sedimentació de l'esprai de sal és propera a la direcció vertical. Quan la mostra es col·loca horitzontalment, la seva àrea de projecció és la més gran i la quantitat d'esprai de sal a la superfície de la mostra també és la més gran, de manera que la corrosió és la més greu. Els resultats mostren que la pèrdua de pes per corrosió per metre quadrat és de 250 g quan la placa d'acer està en un angle de 45 graus amb la línia horitzontal, i de 140 g per metre quadrat quan la placa d'acer és paral·lela a la línia vertical. L'estàndard GB/T2423.17-93 estableix que "el mètode per col·locar la mostra plana ha de ser tal que la superfície de prova estigui en un angle de 30 graus amb la direcció vertical".
- El pH de la solució salina
El valor del pH de la solució de sal és un dels principals factors que afecten el resultat de la prova de polvorització de sal. Com més baix sigui el valor del pH, més gran serà la concentració d'ions d'hidrogen a la solució, més forta serà l'acidesa i més forta serà la corrosió. Les proves de polvorització de sal de peces galvanitzades com ara Fe/Zn, Fe/Cd, Fe/Cu/Ni/Cr mostren que la corrosió de la prova d'esprai d'acetat (ASS) amb un pH de solució salina de 3.0 és 1,5 a 2.0 vegades més dur que el de la prova de polvorització de sal neutre (NSS) amb un valor de pH de 6,5 a 7,2. A causa de la influència dels factors ambientals, el valor del pH de les solucions salines canviarà.
- Quantitat de sedimentació de polvorització de sal i mètode de polvorització
Com més fines són les partícules d'esprai de sal, més gran és la superfície que formen, més oxigen adsorbeixen i més corrosius són. Més del 90% de les partícules d'esprai de sal a la natura tenen menys d'1 micra de diàmetre. Els resultats de la investigació mostren que l'oxigen adsorbit a la superfície de les partícules d'esprai de sal amb un diàmetre d'1 micra està relativament equilibrat amb l'oxigen dissolt de les partícules. Per petites que siguin les partícules d'esprai de sal, la quantitat d'oxigen adsorbida ja no augmentarà.
Els desavantatges més evidents dels mètodes de polvorització tradicionals, inclòs el mètode d'injecció pneumàtica i el mètode de torre de polvorització, són la poca uniformitat de la quantitat de sedimentació de polvorització de sal i el gran diàmetre de les partícules de polvorització de sal. El mètode d'atomització per ultrasons utilitza el principi d'atomització per ultrasons per atomitzar la solució de sal directament a l'esprai de sal i la difon a l'àrea de prova, cosa que resol el problema de la poca uniformitat de l'assentament de l'esprai de sal i el diàmetre de partícules d'esprai de sal és més petit. Els diferents mètodes de polvorització també tenen un efecte sobre el pH de la solució salina.
El mètode d'atomització d'ultrasons sense aire comprimit té poca influència en el valor de pH de la solució salina, però el mètode d'injecció a pressió i el mètode de torre de polvorització de polvorització d'aire comprimit tenen canvis evidents en el valor de pH de la solució de sal.
